Sant Pieri dai Sclavons
Alc di storie
Lis Valadis dal Nadison a son stadis tal timp passât une crosere impuartante di popui e di culturis diviersis. A vevin di fat la funzion di colegâ la planure furlane cul bacin de Danau, la Italie cul centri Europe.
Lis olmis plui antighis di insediaments umans in chescj teritoris a son de ete preistoriche cui cjaçadôrs di ors e di altris animâi salvadis che a cjatavin ricet tes tantis grotis dal teritori. Une des plui cognossudis e je il cussì clamât ripâr di Biarç, dulà che, intant dai sgjâfs archeologjics dal 1976, a son stâts cjatâts par altri un imprest di cuarç, un lincin di vues, cualchi cape forade e tancj imprescj di silice.
Tacant dal prin mileni p.C. la aree e je interessade di trê acjadiments: la imigrazion dai venetics, la ocupazion dai celts e tacant dal III. sec. p.C. la colonizazion romane.
Tal 664 si davuelç la prime bataie tra lis popolazions slavis e i langobarts a Broxas (dongje di Cividât); tal 720 a Lauriana i doi popui daspò di jessisi scuintrâts altris voltis a fasin pâs e si scompartissin il teritori, che il so confin al cor propite a cjaval tra i monts des Valadis dal Nadison e la planure furlane.
Tra il 1077 e il 1420 lis Valadis dal Nadison a fasin part dal Patriarcjât di Aquilee. La popolazion locâl cristianizade tai secui prime e che e fevele une antighe lenghe slovene e fâs sù i paisuts e lis glesiis. A son di cheste ete lis bancjis judiziariis di Landri e di Mers, che a judicavin ancje i fats di sanc, intant che lis viciniis e i arencs a vevin il compit di aministrâ la robe publiche.
Dal 1420 al 1797 la "Schiavonia" (Sclavanie) (cussì a vignivin clamadis lis valadis parcè che a jerin abitadis dai slovens) e fâs part de Republiche di Vignesie che e ricognòs i antîcs ordenaments e privileçs e une autonomie ancjemò plui largje. La Sclavanie e veve la esenzion des tassis ma e veve l’oblic di tignî a ments i cinc pas che a puartavin tes valadis dal Lusinç e dal Judri: Pulfar, Luic, Clabuçâr, Clinaz e Sant Nicolau.
Tal 1797 la Republiche di Vignesie e ven abolide e si viôt che e tache a jessi sdrumade la autonomie de Sclavanie. Cu la ocupazion dai francês dal 1805 al 1813 al ven dât un ordenament gnûf aes aministrazions locâls cu la istituzion dai comuns e dai gnûfs tribunâi. La Austrie e torne a cjapâ i teritoris tal 1813 e e torne a confermâ il sisteme aministratîf francês. Tal 1866 lis valadis a passin sot dal Ream di Italie ma i antîcs privileçs no si ju torne a meti in vore. La int dut câs e continue a doprâ la sô lenghe, in particolâr tes glesiis.
Tal Otubar dal 1917 lis valadis a viodin la plui grande bataie de storie tun teritori di mont. L’ esercit austrogjermanic al romp il front dal Lusinç e e scomence la famose e tragjiche disfate di Cjaurêt, cu lis trupis talianis che a tentin une resistence eroiche e inutile te strente di Stupize e dongje de Glesie di Sant Nicolau a Jainiç.
Cul rivâ di Mussolini al ven improibît di doprâ la lenghe slovene tes glesiis. Daspò dal armistizi dal 8 di Setembar dal 1943 e scomence ancje tes valadis la resistence cuintri des trupis todescjis.
Daspò de fin de vuere la aree des valadis e patìs une fuarte emigrazion che in trê desenis di agns e smieze la popolazion. Tal 1976 il teritori al ven fiscât dal catastrofic taramot. No son vitimis ma i dams a son cetancj. Par fortune la ricostruzion e je svelte e i paîs a tornin a florî. In dì di vuê, cul jentrâ de vicine Slovenie te Union Europeane, pes valadis si vierç une gnove fase storiche.Alc di culture
- LENGHE : Tes valadis dal Nadison e dai siei confluents si fevele il dialet des valadis. Al un sloven arcaic cuntune ande antighe tal mantignî la acentazion di tantis peraulis su la silabe finâl e di fâ distinzion tra intonazion che e va par sù e che e va par jù. Tai ultins timps e patìs il mancjât rivâ di tiermins gnûfs, modernis. Purpûr in cheste aree si regjistre la presince plui grande di documents antîcs in lenghe slovene tant che il famôs manuscrit di Madone di Mont dal secul XV. cu lis preieris principâls.
- MITOLOGJIE: la fantasie popolâr des valadis dal Nadison e à dât vite a cualchi curiose figure, risultât soredut des superstizions:
KRIVAPETA, figure feminine cun podês sorenaturâi che si pues paragonâ a une strie; tant che carateristiche e à lis pontis dai pîts voltadis par daûr, di chi il non ( krivapeta = talon stuart, zirât);
ŠKRAT, piçule creature che e vîf tai boscs;
ARPIT, il mostri des sorzints che al mangjave pioris e piçulis fedariis;
BALADANTI, creaturis che a spietavin i viandants tes croseris par fâur dal mâl; - CJANTS: i cjants des valadis a son in gjenar polifonics. I cjants di amôr masculins, legris e ferbints, a son leâts ae usance di cjantâ sot dal barcon de amade. Chei feminins, tantis voltis maluseriôs e malinconics, a son cjants par saludâ l’amât che al partìs par fâ il militâr o cjants che a spielin lis consecuencis maris di un amôr finît. Altris cjants a son leâts ai mistîrs, al bon vin e ae legre compagnie. In fin a son ancje cjants religjôs.
- TRADIZIONS: Magari cussì no tantis usancis popolârs a son coladis in dismentie. Tra chês conservadis si àn di ricuardâ: KOLEDE, cercjis propiziatoriis fatis tes trê gnots santis (Nadâl, Prin dal An, Epifanie); CARNEVÂL cul contrast tra mascaris bielis e brutis (ta liepi an ta gardi), che al è tes figuris dal Agnul e dal Diaul di Ruede, tai pustjè, rapresentazions dal carnevâl che a son vistudis cun custums sbrindinâts, cjapiel a coni e cjampanatis peadis intor dal cuarp e che a Mersin a compagnin la imponente figure dal gjal; ARENC, rievocazion storiche de assemblee dai deans che a rapresentavin la comunitât des valadis e a vevin il compit di aministrâ la robe publiche.
- ART E ARCHITETURE: la cjase dal paîs sloven e jere la cjase unicelulâr o cjase dal fum, fate di dome une stanzie che e ten dentri il fogolâr (ognjišče) e cualchi volte la stue/for (peč). Daspò e cjape pît la cussì clamade “cjase de izba” La carateristiche principâl e je chê di jessi fate di dôs stanziis sul stes plan: la prime che e corispuint ae antighe cjase dal fum, clamade cusine nere (črna kuhinja) li che al reste il fogolâr e la bocje de stue, la seconde, clamade izba li che al è il cuarp de stue che al ten cjalde la stanzie in maniere continue vie pal Unvier. In fin e à sucès la cjase cul puiûl che e à lis stanziis su doi plans: tal plan tiere la cusine, la izba e altris stanziis di dipuesit, tal plan parsore lis cjamaris, colegadis cul plan tiere mediant di scjalis esternis, distribuidis sul puiûl di len che al ven infûr e che al è al cuviert sot de linde. Cu lis cjasis a son part dal carateristic panorame architetonic des valadis la kašta, piçul edifici doprât par conservâ i prodots e i aliments, e il kozolec, che al à la funzion di fâ secjâ i prodots agricui. La plui grande concentrazion di chescj edificis si le à dilunc vie de “strade dal kozolec” di Topolò, Seuze, Bride a Masseriis. Tra la fin dal XV e il tacâ dal XVI secul la Benečija e de acet ai Mestris costrutôrs che a vignivin di Škofja Loka (Slovenie) che a faserin sù cetantis gleseutis gotichis edificadis dongje dai paîs e sui çucs. Tal XVII e XVIII secul tantis gleseutis a vegnin furnidis di sculturis di len, e tra chestis la plui famose e je il zlati oltar (altâr di aur). Tra i edificis civîi il plui imponent al è il complès scolastic dal istitût magjistrâl di Sant Pieri dai Sclavons cuntun implant tart neoclassic finît tal 1926.
- CUSINE: no si pues fevelâ des valadis cence ricuardâ il so dolç tipic ven a stâi la gubane, cuntun riplen di coculis, pignûi e sgnape. Tra chei altris dolçs carateristics a son i štrukji, cul stes riplen de gubane, lessâts o frits.